Quan travessem una pèrdua, sovint pensem en el dol com un procés purament emocional: tristesa, ràbia, culpa, por. Tanmateix, el dol no es viu només al cor ni a la ment: també s’encarna en el cos.
El dolor emocional es transforma en símptomes físics del dol: cansament, insomni, tensions musculars, manca d’energia, molèsties digestives… El cos es converteix en l’escenari on l’absència es fa present.
Sóc Marina Caballero, terapeuta especialitzada en dol, i avui vull parlar-te sobre la íntima relació entre dol i cos, perquè comprenguis com afecta la pèrdua al nostre organisme i com la teràpia corporal en el dol és un camí d’acompanyament i sanació.
Com afecta el dol al cos
El cos i les emocions estan profundament entrellaçats. El que sentim s’expressa en la respiració, en la postura, en el ritme cardíac. Per això, quan vivim una pèrdua significativa, el nostre organisme també se’n veu impactat.
Alguns dels símptomes físics del dol més freqüents són:
- Cansament extrem → fins i tot tasques petites semblen muntanyes. El cos gasta molta energia a sostenir el dolor.
- Insomni o son interromput → la ment s’omple de pensaments i records, dificultant el descans.
- Tensions musculars → sobretot al coll, l’esquena i les espatlles. El cos es contreu per protegir-se de l’impacte emocional.
- Dolor al pit o sensació de buit → moltes persones descriuen “un nus a la gola” o “un pes al cor”.
- Problemes digestius → l’estómac i els intestins reaccionen a les emocions intenses, generant molèsties o manca de gana.
- Baixada de defenses → la vulnerabilitat emocional afecta el sistema immunitari.
Aquests símptomes no són signes de malaltia per si mateixos, sinó el llenguatge del cos dient: “alguna cosa profunda està passant”.
Dol i cos: una memòria compartida
El cos guarda memòria del que vivim. Així com els records s’emmagatzemen a la ment, les emocions també s’imprimeixen a la musculatura, a la respiració i a la postura.
Durant el dol, el cos mostra:
- Espatlles encongides, com si portessin un pes invisible.
- Respiració entretallada, que reflecteix la dificultat de deixar anar.
- Rigidesa corporal, com si mantenir el control fos l’única manera de no enfonsar-se.
Acompanyar el dol significa també escoltar el que el cos ens intenta dir. Negar aquestes senyals només allarga el patiment. En canvi, atendre-les ens ajuda a alliberar la tensió acumulada i obrir espai per a la vida.
L’impacte de l’insomni en el dol
Un dels símptomes més freqüents és la dificultat per dormir. La ment s’omple d’imatges i pensaments: records del que s’ha perdut, preguntes sense resposta, emocions intenses que apareixen en la quietud de la nit.
Aquest insomni no només desgasta físicament, sinó que intensifica el dolor emocional. Sense descans, el cos i la ment perden resiliència.
Algunes formes d’acompanyar aquest símptoma són:
- Crear un ritual nocturn suau (una dutxa, una infusió, una respiració conscient).
- Evitar pantalles abans de dormir.
- No lluitar contra l’insomni, sinó acollir-lo i, si cal, aixecar-se una estona per escriure o moure’s suaument.
La importància d’atendre el cos en el dol
A la nostra societat solem donar més importància al mental que al corporal. Però en el dol, el cos és un aliat imprescindible.
Escoltar el cos ens ajuda a:
- Identificar quines emocions busquen sortida.
- Alliberar tensions acumulades.
- Trobar moments de calma i arrelament.
- Sentir-nos més presents enmig de la tempesta emocional.
L’abordatge corporal en el dol és un camí que permet entrar en contacte amb el dolor des d’un lloc més profund, més autèntic i menys racionalitzat.
Com cuidar el cos durant el dol
No es tracta de forçar-se a estar bé, sinó de cultivar petits gestos que ens retornin a poc a poc la connexió amb nosaltres mateixos. Algunes pràctiques que recomano són:
- Respiració conscient → parar uns minuts al dia i sentir com entra i surt l’aire.
- Moviment suau → caminar, estirar-se, ballar a poc a poc… alliberar el cos sense exigències.
- Descans respectuós → no obligar-se a rendir com sempre; el cos necessita més pauses.
- Contacte físic segur → una abraçada, un massatge, acariciar una mascota. El contacte ajuda a regular el sistema nerviós.
- Alimentació nutritiva i senzilla → encara que falti la gana, sostenir el cos amb allò bàsic és un acte de cura.
L’enfocament humanista i corporal en el dol
En el meu acompanyament, integro la teràpia Gestalt amb el treball corporal, perquè sé que el dol no es sana només parlant. El cos guarda les emocions que no troben paraules, i quan l’atenem, s’obren camins de transformació.
Algunes eines que utilitzo són:
- Exercicis de respiració per alliberar tensions.
- Dinàmiques de consciència corporal que permeten habitar el dolor amb més suavitat.
- Moviment expressiu per donar sortida a l’energia continguda.
- Espais de silenci on el cos simplement “és”, sense exigències.
L’experiència m’ha mostrat que, quan la persona comença a escoltar el seu cos, el dol deixa de ser només un pes i es converteix en un procés de reconciliació amb un mateix.
Dol i cos: un camí cap a l’autenticitat
El dol, viscut des del cos, ens convida a baixar de la ment al cor, de la teoria a l’experiència. Ens recorda que som éssers vius, que sentim, respirem, plorem i també reneixem a través del cos.
El cos no menteix: quan aprenem a escoltar-lo, ens guia cap a una manera més autèntica de viure la pèrdua.
A Camí del Dol, tant a Sabadell com en dol online, t’ofereixo un espai on el teu dolor serà acompanyat des del vessant emocional i corporal, perquè puguis habitar aquest procés amb autenticitat.
